El projecte es troba a les zones agrícolas de Vilanova de Meià, a la comarca de la Noguera (Catalunya). Carrerons, porxos, voltes, i escales dibuixen una morfologia urbana característica d’interès patrimonial. Al llarg de la seva història, Guimerà ha basat la seva economia en l’agricultura, disseminant pel territori proper una sèrie de construccions que donaven suport a aquesta activitat. El projecte planteja rehabilitar un d’aquests edificis en desús.

​

Reconstrucció d’una cabana de tàpia i construcció d’un hivernacle. 

El manteniment de les cabanes agrícoles assegura la cura i la gestió dels seus camps i boscos. Per això podem, mantenint el volum de l’edificació existent, reconstruïr una petita cabana de 30m2 en un paisatge obert privilegiat. 

El volum anterior, el reconstruïm amb tàpia de tot-u i argila de Balaguer, remarcant les vistes amb una gran obertura central i ampliem l’espai amb un hivernacle demuntable annexat, que acull l’hort i l’accès a la cabana. 

Aprofitem la inclinació del terreny i la necessitat de fer un petit mur de contenció, per dotat-lo de més amplada, amb l’ús de set contraforts, que generen una franja de set capelles de serveis a l’ús de la infraestructura agrícola.