L’edifici es troba al límit de la ciutat. La topografia de la parcel.la separa dues realitats molt contrastades. A la banda nord-oest hi ha la Ronda de Dalt, amb un trànsit continu, font de contaminació sonora i ambiental.

A la cara oposada hi trobem el parc de Joan Reventós, que neix sobre l’antic torrent de les Monges, convertit en un passeig sinuós que arriba fins al cor de Sarrià. Volem que l’edifici s’obri a aquest espai verd i actuï de ròtula entre el parc i Collserola, potenciant la transició de la ciutat a la muntanya.

 

 

Estratègies 

 

1. Aïllar-nos del soroll i de la contaminació alarmant de la Ronda, obrint-nos al parc, que gaudeix de bona orientació, bones vistes i aires ascendents de llevant. Aixequem la planta baixa per tal de minimitzar el moviment de terres i separa-nos al màxim de la Ronda.

​

2. Situem les circulacions i els espais comunitaris de l’edifici en els llocs més privilegiats, els entenem com els elements fonamentals per la vida en comunitat. Totes les circulacions es realitzen per l’exterior, accedint a l’edifici per una gran terrassa en contacte amb el parc a la planta inferior. Els espais comunitaris es distribueixen en diverses plantes lligant el conjunt de l’edifici en secció.

 

3. L’edifici aposta per estratègies bioclimàtiques recuperades de la tradició arquitectònica del nostre clima, com ara les galeries-hivernacle, els porxos, els patis i la massa tèrmica de la terra. Plantegem un volum molt compacte a l’hivern, que es torna més permeable a l’estiu gràcies a dos espais intermedis: el pati cobert i les galeries.

 

4. Plantegem un edifici en equilibri amb els recursos energètics i de l’entorn on s’emplaça. A banda d’aprofitar l’energia solar com a escalfament passiu de l’habitatge, generem energia elèctrica amb els panells fotovoltaics situats a la coberta. Per altra banda recuperem les aigües grises i pluvials a través de fito depuració per decantació sota la planta -1, per  posteriorment retornar-les i reutilitzar-les com a aigua de reg pel parc.

 

5. Dissenyem una tipologia d’habitatges no jerarquitzats, oberts a processos d’apropiació per part dels usuaris. Les diferents tipologies es distribueixen sobre una malla indiferenciada. Es plantegen uns habitatges base de 42m2, espais semi exteriors i espais agregables. Aquesta disposició permet que els habitatges siguin canviants en el temps, decidint ampliar i/o reduir la seva superfície. Tant mateix també es plantegen peces compartides entre veïns de cada planta mitjançant obertures als murs.

 

6. L’edifici s’organitza en franges programàtiques, a través d’una transició des dels espais més col.lectius a les peces més privades:

 

A. Galeria compartida d’accés: decidir privacitat de forma mòbil.

B. Peça indeterminada de 16m2 que pot admetre qualsevol ús.

C. Franja amb les peces humides de cuina i bany.

D. Segona peça indeterminada de 16m2 que pot admetre qualsevol ús.

E. Patis i connexions/vestíbuls flexibles per accedir a la part posterior.

F. Espais comuns d’ús privatiu que poden agregar-se a diferents habitatges.

​

​

Bioclimatisme

L’objectiu de l’estratègia bioclimàtica és que l’edifici funcioni com una “màquina de clima”. A l’estiu, l’estratègia bioclimàtica es basa principalment en la ventilació a través dels patis interiors i la galeria sud-est. L’hivernacle situat a la coberta es dissenya per potenciar l’efecte venturi, forçant la ventilació natural. La inèrcia dels forjats permet refrescar l’ambient durant el dia i dissipar la calor durant la nit.

L’estratègia bioclimàtica d’hivern es fonamenta en la captació solar passiva, mitjançant l’espai hivernacle de coberta i les galeries d’accés de l’habitatge. A més a més es compta amb un recuperador de calor vinculat a la ventilació mecànica, que s’acaba d’escalfar a través d’un sistema d’aerotèrmica.

​

​

Bioconstrucció

Es planteja un edifici molt lleuger, construït en sec i totalment desmuntable, prioritzant els materials biosfèrics: per a l’estructura principal s’utilitza la fusta contralaminada, els nuclis de cuina i bany es resolen amb terra compactada (btc) per millorar i regular les condicions higrotèrmiques de l'aire en els habitatges, i la fonamentació s’executa amb peus metàl.lics “cargolats” al terreny.