El projecte interpreta el context del recinte de Can Batlló com un espai d’oportunitat i en procés de transformació constant, un indret recuperat per la ciutat i per les persones, i que preveu una permeabilització progressiva del seu perímetre amb el teixit urbà adjacent, per on filtrarà per capil·laritat la vida.

​

El sòcol urbà de l’edifici es retrau del pla de façana per oferir espais porxats a l’espai urbà que fomenten la transició entre la ciutat compacta i el parc i també entre l’espai exterior i l’interior de l’edifici, afavorint les relacions visuals i la connectivitat entre aquests espais.

Al sòcol s’hi allotgen els usos comunitaris i col·lectius que tenen una forta relació amb les activitats del barri. Aquests usos poden ser propis de la cooperativa, oberts a la participació d’altres col·lectius o també cedits a altres entitats i veïnes del barri. Es busca “fer ciutat” no només des d’una perspectiva arquitectònica, si no també a partir del contacte i interacció amb el teixit associatiu del barri.

A més, l’aposta de no executar una planta soterrani per allotjar-hi un aparcament contribueix a la reducció de la petjada ecològica de l’edifici i a fomentar una mobilitat més sostenible al barri.

​

L’atri central estructura i connecta la secció de l’edifici. A més de concentrar les circulacions i accessos als habitatges i als espais comunitaris que s’hi vinculen, també actua com a element de control ambiental. A l’hivern actua com a coixí tèrmic de l’edifici i com a intercanviador, on es pre-escalfa l’aire abans d’introduir-lo als habitatges, fet que redueix les pèrdues energètiques per ventilació, necessàries per garantir la renovació i bona qualitat de l’aire interior, mentre que a l’estiu afavoreix la ventilació natural de l’edifici que permet reduir-ne el sobreescalfament. 

La posició de l’atri, permet organitzar els habitatges de manera que tots estiguin orientats a les façanes més favorables i amb vistes al parc. A la façana nord s’hi concentren els espais comunitaris vinculats als habitatges i, a les plantes superiors, on l’atri permet l’entrada de llum solar directa, també les tipologies d’habitatge menys profundes. 

​

L’accessibilitat i la diversitat també han estat valors estratègics de la proposta, en pro d’assolir una infraestructura inclusiva. Tots els espais de l’edifici són practicables i cada planta disposa d’un habitatge accessible. També es facilita l’orientació als espais amb senyalitzacions visuals, tàctils i acústiques adients, com per exemple textures als paviments o il·luminació i senyals acústics als ascensors, amb l’objectiu que facilitin la vida, la interacció i l’autonomia de les persones.

​