L’edificació principal data de l’any 1910. L’habitatge estava compost originàriament per planta baixa i planta pis. Posteriorment es va construir un recrescut a l’interior de parcel·la a cota jardí. Es tracta d’un habitatge entre mitgeres amb coberta a dues aigües. Aquesta tipologia es caracteritza per un sistema constructiu que cobreix la distància existent entre els dos murs mitgers mitjançant bigues d’un sol tram.

 

​

Estratègies principals

El projecte planteja un “pou” de ventilació i il.luminació aprofitant el nucli d’escala existent, que interconnecta els espais principals de l’habitatge. Mitjançant uns grans lluernaris motoritzats es milloren les condicions d’habitabilitat dels espais més enretirats del pla de façana i fins la PB, incrementant la permeabilitat lumínica natural i millorant la ventilació natural creuada a través d’aquest dispositiu bioclimàtic.

El programa de l’habitatge es reordena al voltant d’aquest nou pati interior. Els espais d’ús més col.lectiu com la cuina i l’espai d’estar es situen en planta baixa, potenciant la seva obertura cap a l’espai de pati interior a través d’un gran finestral. A la primera planta es situen els dormitoris, mentre que l’espai sotacobert, accessible mitjançant una escala de gat, es presenta com el darrer espai d’oportunitat. L’accés a l’habitatge es realitza a través d’un petit cancell que fa de filtre entre el carrer i la casa.

S’han renovat els acabats interiors, instal·lacions de cuina, i banys en planta baixa, recuperant la materialitat de les parets mitgeres. La solera de la planta baixa s’ha activat amb un terra radiant, i s’han substituït les fusteries exteriors per tal de millorar l’eficiència energètica minimitzant les pèrdues i ponts tèrmics de l’habitatge.

 

 

Millora de les prestacions

Es desmunta la part de l’altell de fusta en el tram del forat d’escala existent per permetre la continuïtat vertical i el pas de la llum des del pla de coberta fins a la planta baixa.

El pou de llum de l’escala funcionarà alhora com un pou de ventilació natural, incorporant en la seva part superior un dels tancaments practicables motoritzats per maximitzar l’entrada de llum i ventilació natural, sobretot en la planta baixa. Aquest sistema de lluernaris disposa d’un sistema de protecció solar automàtic per la cara exterior, que evita el sobreescalfament en èpoques de calor, o bé per regular el pas de la llum en funció de les necessitats.

Per altra banda s’amplien les obertures existents en els murs de façana. Es substitueixen les fusteries per tal de millorar-ne les prestacions i reduir els ponts tèrmics.

Es planteja un sistema de terra radiant a la solera de planta baixa per tal d’homogeneïtzar la temperatura, reduint així l’impacte de l’estratificació de l’aire en aquesta planta de sostres alts.

​

​

Adequació i consolidació 

S’arrenquen els revestiments, falsos sostres i extradossats existents en els murs mitgera de la planta baixa per tal de recuperar la textura i materialitat, deixant al descobert els diferents sistemes constructius que configuren els estrats de les etapes de creixement de l’habitatge.

Aquesta operació permet gestionar la gradació de la intensitat lumínica en funció de la distància de cada estància respecta els punts d’entrada de llum per procurar garantir una distribució més homogènia en el conjunt de la planta baixa.

S’elimina l’escala d’obra exterior existent. D’aquesta manera s’allibera espai al pati/jardí interior de parcel.la, dignificant-lo i recuperant-lo com espai d’apropiació i utilització.

​

​

Permeabilitat

Per tal de maximitzar la permeabilitat i entrada de llum a la planta baixa, s’eliminen les parets i bany existents que bloquejaven la façana del pati, i es realitza un estintolament de l’estructura. D’aquesta manera es disposa de tot l’ample de parcel.la, potenciant la relació transversal a través de les diferents peces  i amb l’interior del pati.

El nou bany es situa a la façana principal perquè no representi una barrera a l’entrada de llum, esdevenint alhora un filtre entre el carrer i la casa. La cuina es disposa a la façana en contacte amb el pati interior per estimular-ne la relació amb l’exterior. L’espai entre l’escala i la cuina es planteja com un espai d’estudi i/o sala, acompanyat de la llar de foc.

​

​

Habitabilitat i accessibilitat

La reorganització de les estances a la planta baixa amb el programa d’ús comú i la planta pis amb el programa habitacional, permeten una millor estratificació dels usos quotidians i de major freqüència d’utilització de l’habitatge, deixant a l’espai d’altell sotacobert un programa més polivalent i d’ús puntual. La ubicació dels espais d’ús comú a la planta baixa respon alhora a una millora de les condicions d’accessibilitat de l’habitatge.