Teixidors
​
Autors: arqbag
Equip: Coque Claret + Dani Calatayud (assessors)
Col.laboradors: Mariona Alcarzaz, Andrei Mihalache
Estructura: BBG estructures
​
Lloc: Condicionament Terrassenc. Terrassa
Data: 2015-2019
Superfície: 2530m²
![]() | ![]() |
---|---|
![]() | ![]() |
![]() | ![]() |
![]() | ![]() |
![]() | ![]() |
![]() | ![]() |
![]() | ![]() |
![]() | ![]() |
![]() | ![]() |
![]() | ![]() |
![]() | ![]() |
![]() | ![]() |
![]() | ![]() |
Mitjançant telers tradicionals de fusta Teixidors produeix, des de 1983, textil d’una elevada qualitat i bellesa. Es tracta d’un projecte social de teràpia ocupacional (laborteràpia) per a persones amb diversitat funcional intelectual, que treballen en coordinació amb un equip d’orientadors. Aquest taller artesanal elabora productes únics a partir de materials de primera qualitat totalment naturals com la llana, la cachemira, el lli, la seda, o yak.
​
​
Oportunitat
El projecte optimitza els circuits de producció, potenciant els valors socials, pedagògics i culturals de la cooperativa. Per altra banda representa la oportunitat de redefinir el concepte de turisme industrial.
Es promou un model de turisme industrial que obra les portes de la fàbrica a escoles, agrupacions, o altres grups de visites, sense que aquesta interacció afecti a la productivitat diària.
Teixidors vol potenciar, en relació a la resta d’espais de l’edifici del Condicionament Terrassenc, activitats i sinergies amb els altres agents que formen part d’aquest “complex patrimonial” obert a la ciutat.
​
​
Revalorització patrimonial
L’edifici modernista, projectat per l’arquitecte Lluís Muncunill al 1916, va ser concebut originàriament per a pesar i assecar la llana. Posteriorment la empresa LEITAT el va utilitzar com a laboratori de recerca. En aquest sentit, la història de l’edifici ha estat vinculada des d’un inici al sector tèxtil.
Els diferents usuaris que ha tingut la fàbrica al llarg del temps han desdibuixat considerablement l’esquema arquitectònic inicial, ocupant sovint els espais de manera pragmàtica i aleatòria. En aquest sentit es va plantejar una primera acció estratègica, corresponent al sanejat i enderroc d’algunes divisòries i paraments interiors, per tal de recuperar l’ordre estructural original. S’han recuperat els elements constructius originals com el sòcol enrajolat, les finestres de fusta, els revestiments de les parets, o les encavellades metàl.liques.
Aquesta “revalorització patrimonial” permet ordenar el nou programa d’ús a través d’una seqüència de naus; accés i oficines (I), repàs i acabats (II), sala telers (III), showroom i disseny (IV). El soterrani s’utilitza com espai d’emmagatzematge transversal, tant per la matèria primera com pel producte acabat.
​
​
Estratègia bioclimàtica
L’estructura muraria de la preexistència, amb murs de maó massís de fins a 60cm de gruix, i els forjats del soterrani, doten a l’edifici d’una gran massa i inèrcia tèrmica. No obstant la coberta de les naus està resolta mitjançant un sistema lleuger, i això representa una gran superfície de pèrdua tèrmica. La intervenció de millora tèrmica sobre les cobertes es va descartar per cost, pel que aquesta problemàtica es va abordar des del disseny bioclimàtic.
L’estratègia climàtica permet gestionar el volum d’aire de manera diferenciada en funció de les condicions exteriors. En èpoques de fred es redueix el volum d’aire a climatitzar, així com les renovacions d’aire de les naus. Els ventiladors de coberta funcionen com “contenció” de l’aire, que al escalfar-se s’estratifica i ascendeix, mantenint-lo en una franja tèrmica mínima. Per contra, en èpoques de calor es busca ventilar al màxim el volum d’aire de nit, per refrescar-lo i reequilibrar la massa tèrmica. Durant el dia i en pics de calor es poden activar les comportes de ventilació, així com els ventiladors de coberta, generant corrents d’aire natural.
Donats els diferents tipus d’usuaris, es diferencien les activitats manuals (situades a les naus obertes) de les tasques d’oficina (inserits en els espais de petit format). El sistema de calefacció principal funciona mitjançant una sèrie de Fan-Coils fixats al mur de mitgera, i connectats als tubs d’impulsió suspesos de la coberta. Mentre que la gestió del clima dels despatxos es independent en cadascun d’ells.
Ja que no es disposa gairebé de façana exterior per ventilar, s’ha plantejat un sistema de ventilació natural des de la façana de carrer cap als patis. Les obertures motoritzades dels tancaments dels patis, així com les dels òculs de cada nau, faciliten la ventilació creuada.
​
​
Materialitat
S’ha realitzat una tasca de restauració de paraments interiors, recuperant les materialitats i particularitats de cada nau. Es reconeixen, i es posen en valor, els “rastres” que han deixat els diferents ocupants al llarg del temps, presentant les parets i sostres de la fàbrica com una síntesis d’estrats temporals, de tradició, i d’història.
Els tancaments interiors de les naus s’han resolt amb un sistema d’entramat de fusta de gran format construït “in situ”, fet a mida mitjançant una estructura de bastiment de pi i aplacat amb panells de fibres orientades tipus OSB. Totes les portes i accessoris s’han dissenyat acord a les necessitats de Teixidors, treballant la fusta de manera totalment artesanal.
El mòdul bany s’ha pensat com a sistema de pilars i bigues de fusta independents al tancament, de manera que en un futur es pugui extendre aquesta solució constructiva per construir la resta d’espais previstos del showroom.
S’han realitzat dos accessos a la façana principal. L’accés de servei és una entrada operativa per les gestions diàries, mentre que l’accés pel showroom es planteja com el punt de partida dels recorreguts per a visitants, o les reunions de venta de producte.
A més de reajustar i potenciar els processos de fabricació del taller, el projecte per a la nova seu de Teixidors representa la oportunitat de redefinir el concepte de turisme industrial, potenciant els valors socials, pedagògics i culturals de la cooperativa.